Història

Els orígens dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) se situen molt a prop dels mateixos orígens del ferrocarril al país. La primera sol·licitud de concessió del ferrocarril de Barcelona a Sarrià va ser demanada el 1851, tres anys després de la inauguració de la primera línia Barcelona - Mataró.

El tren de Sarrià inicia la seva història el 1863, el mateix temps que el Metro de Londres. Es tractava d'una petita línia de 4,6 km de longitud, construïda en ample de via ibèric de 1672 mm, que sortia del lloc on avui es troba la plaça de Catalunya, aleshores als afores de la ciutat, i creuava la plana de Barcelona passant pels pobles de Gràcia, Sant Gervasi i arribava a Sarrià, als peus de la muntanya de Collserola. El nou ferrocarril va ser la resposta al desig de comunicació dels pobles al voltant de la ciutat de Barcelona i va ser un actor principal en la urbanització de la rodalia, quan Barcelona va començar a estendre's per la plana guiada pel projecte pioner de planificació urbana inspirat per l'enginyer Ildefons Cerdà. Així, aquest tren pot ser considerat com un dels primers ferrocarrils urbans d'Europa.

Durant diverses dècades, els trens de Sarrià van ser remolcats per locomotores a vapor i estaven formats per petits cotxes de fusta. Però al segle XX, amb el desenvolupament gradual de l'Eixample el vell tren va esdevenir anacrònic. El 1905, la companyia va decidir procedir a una reforma en profunditat. Així, l'itinerari es va canviar a ample internacional de 1.435 mm i, al seu torn, la tracció vapor va ser substituïda per l'electrificació. El tren de Sarrià va esdevenir, així, el primer ferrocarril elèctric a Catalunya.

El creixement progressiu de Barcelona va conduir a l'absorció dels pobles circumdants entre 1897 i 1921, i va possibilitar l'extensió del ferrocarril de Sarrià amb una nova línia a partir de les Tres Torres, la qual pujava directament als peus de la muntanya de Collserola, on connectava amb el funicular de Vallvidrera, que s'havia inaugurat el 1906, a càrrec de la mateixa empresa.

La conversió del tren de Sarrià en la xarxa suburbana tal i com es coneix avui en dia, es va iniciar el 1912, quan l'enginyer Carles Emili Montañés va mostrar la necessitat i la viabilitat d'un mitjà de comunicació entre Barcelona i el Vallès. Associat amb Frederick Stark Pearson, el 1912 van fundar la "Compañía de los Ferrocarriles de Cataluña", amb la qual es va iniciar l'excavació del túnel sota la muntanya de Collserola permetent l'ampliació de la xarxa urbana cap a les ciutats de Terrassa i Sabadell.